Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actes. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 de març del 2019
divendres, 8 de març del 2019
dimarts, 5 de febrer del 2019
Crónica. Xerrades informatives (I), per Alfons Carreres
El passat dijous 31 de gener va començar el cicle de xerrades informatives organitzades per l’ANC d’Horta-Guinardó amb la primera de les conferències dedicada a aprendre sobre els sistemes electorals a càrrec del Sr. Jaume López Hernández, doctor en Ciència Política i de l'Administració, i professor de la UB. 
L’equip organitzatiu agraeix als assistents l’interès mostrat en el tema i totes les intervencions que es van produir a la part final de l’acte van servir per ampliar i entendre millor tot el que havia exposat el Sr. Jaume López.
Aquest és un resum de la conferència. Hi trobareu uns quants enllaços on podreu ampliar coneixements sobre els temes.
SISTEMES ELECTORALS,
Lloc:Biblioteca de Can Mariner, Horta.
El Sr. Jaume López és Doctor en Ciència Política i de l'Administració. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
El Sr. Jaume López comença la intervenció explicant que cal aclarir que la Llei electoral presenta més concrecions que no pas la Constitució, que si bé conté uns conceptes generals de com ha de ser el sistema electoral d’un Estat, aquests conceptes generals es desenvolupen a posteriori en una Llei que n’especifica els detalls.
Explica que tots els ciutadans haurien de tenir una mínima noció de coneixements sobre què i com és un Sistema electoral. Segons ell se n’haurien d’explicar els conceptes bàsics en l'ensenyament obligatori.
Un altre concepte important: un sistema electoral no té res a veure amb la ideologia, no és de dretes ni d’esquerres. Per fer-ho comprendre millor fa servir una analogia simple: un sistema electoral és un mètode per reduir la diversitat ideològica d’un país sencer en una cambra de representants i aconseguir que aquesta en sigui una bona representació a escala. Estem parlant de representar un país sencer en una assemblea de 135-150 representants (en el cas de Catalunya, representants d’un país amb més de 7 milions d’habitants).
A continuació analitza les parts que formen un Sistema electoral, que són:
Circumscripció electoral
És una «divisió administrativa electoral a la qual hom atribueix un nombre determinat d’escons a cobrir» (Enciclopèdia catalana). A d’Espanya i a Catalunya és la província.Fórmula electoral
La fórmula matemàtica que s’utilitza per a repartir els escons assignats a la circumscripció segons els vots emesos. En el sistema espanyol és la fórmula d’Hont.
Barrera mínima
Mínim tant per cent de vots per entrar al repartiment d’escons. En les eleccions generals i autonòmiques és d’un 3%. A les municipals un 5%
Tipus de llista
La forma en què es presenten els electes per a ser votats.
En el cas d’eleccions al Congrés a Parlaments autonòmics són llistes tancades, bloquejades i ordenades.
En el cas d’eleccions al Senat són llistes tancades i desbloquejades. Aquí el professor fa un incís per aclarir uns matisos que generalment tenim equivocats.
- Llistes desbloquejades o bloquejades: podem o no escollir l’ordre dins la llista d’un partit
- Llistes obertes o tancades: en el cas de les llistes obertes es poden escollir noms de diferents de diferents partits, i en el cas de les tancades no ho podem fer i hem d’escollir una única llista (cas de totes les eleccions espanyoles)
Què es busca aconseguir amb un Sistema electoral?
- Representativitat territorial: Que no hi hagi cap territori sense representació.
- Proporcionalitat: El percentatge d’escons de cada partit es correspon amb el percentatge de vots obtinguts.
- Igualtat: Un ciutadà un vot. S'ha d'aplicar a tot el territori.
- Governabilitat: Que es puguin generar majories per a governar.
- Proximitat: Relació directa entre el representant i el representat.
Aquí hi afegeix dos conceptes en anglès:
- «Responsiveness»: significa que la relació estigui oberta als canvis de criteri dels electors durant el mandat.
- «Accountability»: significa facilitat de controlar el que fa el representant a la cambra i en l’acció política.
Al llarg de la història de la democràcia ha hagut tres mètodes electorals. El proporcional, que és majoritari, el no proporcional i el mixt. El sistema majoritari fou el primer, quan encara als estats no tenien partits polítics amb ideologies tan marcades com ara. Avui dia cap estat democràtic aplica aquest sistema. Vegeu-ne detalls en aquest enllaç.
A continuació el professor ens explica, amb uns quants exemples, com funciona la proporcionalitat en un sistema com el nostre. Bàsicament es tracta d’entendre com funciona la fórmula d’Hont. Fa un incís per dir-nos que no hem de parlar de Llei d’Hont, sinó de fórmula d’Hont. Es tracta d'una fórmula matemàtica que serveix per assignar els escons en funció del número de vots d’una circumscripció un cop eliminats els nuls i els que no superen el llindar mínim, en el nostre cas: el 3%.
Per entendre com funciona la fórmula Hont podeu consultar aquest enllaç.
Bàsicament el que cal saber és que el criteri de proporcionalitat estricte no es pot mantenir perquè cal reduir uns quants milers de vots a uns pocs escons i és evident que en aplicar els percentatges molt difícilment s’obtenen nombres enters i per tant cal gestionar els restes. La fórmula d’Hont està pensada per atorgar els vots sobrers a qui en té més i per tant es prioritza el criteri de governabilitat.
Com maximitzar els termes d'igualtat, proporcionalitat i territorialitat?
Doncs una resposta seria: establir un sistema de dues cambres, cada una amb una lògica diferent.
L’utilitzen estats federals com EEUU. Una cambra baixa on es busca igualtat i proporcionalitat i una càmera territorial per aconseguir una representativitat geogràfica. En aquests casos manen les dues Cambres.
En el cas d’Espanya el sistema de dues Cambres no funciona perquè en el Senat la representativitat territorial està totalment esbiaixada en assignar-se constitucionalment dos escons a províncies amb molt poca població i que per tant són sobre-representades.
Una altra solució és un sistema anomenat mixt i que l’apliquen països que han modificat recentment el seu sistema tal com Escòcia i Nova Zelanda.
En aquest sistema s'utilitzen dues paperetes en les votacions. Amb una papereta l’elector escull a quin partit dóna la seva confiança per a governar. Així es determina la proporció de partits que hi haurà a la cambra. Amb la segona papereta l'elector escull el nom del representant territorial que l’elector desitja que el representi.
Per a veure com funciona aquest sistema amb més detall consultar la pàgina del professor.
TORN DE PREGUNTES
1.-Quins mecanismes pot contemplar una llei electoral per tal que els elegits compleixen amb allò que han exposat en un programa electoral?Tres vies:
- Que les circumscripcions siguin "uni-nominals" i per tant hi hagi un lligam molt directe entre electors i elegit.
- Treure part del poder que tenen els partits a l’hora de confeccionar les llistes electorals.
- La via dels referèndums. Segons el professor és la millor opció per acostar l’acció dels polítics a la voluntat de la ciutadania. I hi ha tres tipus de referèndums:
- Referèndum a partir d’un nombre determinat de signatures, que ha de ser d’obligatòria celebració per decidir si s’està d’acord o no amb l’actuació un càrrec polític. Aquest tipus de referèndum té la virtut de fer que el polític de torn dirigeix la seva acció segons el compromís inicial per evitar ser sotmès al seu control.
- Referèndums d’àmbit nacional. A Suïssa, amb un nombre mínim de signatures, el govern està obligat a celebrar-los per modificar lleis i fins i tot la constitució.
- Referèndums revocatoris. Aquest tipus de referèndums serveixen per a obligar a abandonar l'acta de diputat i fer eleccions per a substituir-lo. No existeix a Suïssa i sí a EEUU i a altres països d’Amèrica.
2.- Com es poden introduir a la política els conceptes de responsabilitat i control de l'exercici parlamentari?
Resposta
En tenim un exemple al Parlament Europeu on hi ha mecanismes per saber l’activitat parlamentària de cada un dels membres de la càmera amb rànquings d’intervencions, informació de qui ha votat, què ha votat, etc.
La implementació d’aquests mecanismes s’hauria de fer per iniciativa del nostre Parlament però que es faci o no depèn de la nostra cultura política. I respecte a la cultura política tenim un gran problema: la baixa o nul·la qualitat d’informació política als nostres mitjans, fins i tot a casa nostra. Hi ha molt politiqueig però escassa informació de Política.
Hauria de ser obligatori per part del Sistema informar objectivament de l'activitat parlamentària de forma clara i molt accessible a la ciutadania amb informacions tan detallades com saber què ha votat un determinat parlamentari en cada una de les votacions que s’han fet. També s’hauria d’especificar el grau de compliment dels diferents compromisos electorals. Hauria de ser un servei públic obligatori. Sense aquest servei la democràcia no pot ser de qualitat.
3.- Quan vull fer una reclamació al meu representant on haig d’anar?
A països com Anglaterra ha d’haver-hi una oficina on presentar reclamacions. Un lloc amb dia i horari concrets on els ciutadans poden dialogar amb el seu representant. A EEUU els senadors també estant obligats a tenir aquest espai.
4.- Quin seria el millor sistema per Catalunya?
Un sistema com l’actual amb alguns petits canvis no estaria malament perquè és prou proporcional però, tenint en compte la realitat demogràfica del nostre país amb una considerable concentració de població, es podria optar per dues solucions: un sistema de dues càmeres, que no s’aplica en quasi cap dels països petits com el nostre, o un sistema mixt.
Si s’optés per un sistema mixt, s’hauria de tenir en compte la desproporció de població i posar una condició: les lleis aprovades pel parlament que afecten una part del territori haurien de ser aprovades també en el territori.
I fins aquí la intervenció del Sr. Jaume López
ADRECES PER AMPLIAR INFORMACIÓ
Publicacions de l'autorVideos:
Llibre: Cómo votamos. Los sistemas electorales del mundo: pasado, presente y futuro de Josep M. Colomer (ed. Gedisa, 2004)
-------------------------------
Anima’t a compartir els teus comentaris al nostre blog:
Obté informació de les nostres activitats a:
- web: Calendari, cartells, ...
- Aquest blog: calendari a la columna de la dreta
dilluns, 12 de març del 2018
Això no pot continuar així, Editorial de Vilaweb
Llegiu:
"No podem continuar en aquesta direcció d'acceptació de la legalitat espanyola i submissió als seus tribunals partidistes, una línia que, amb l'excepció de la CUP i dels exiliats de tots els partits, sembla que ara siga la norma de comportament...
...
- Vàrem procurar entendre que es rendís l'administració i que la independència no es defensàs.
- Varem procura entendre que el govern se n'anàs a l'exili sense intentar fer vàlid allò que tant d'esforç havia costat.
- Vàrem procurar entendre que la mateixa gent que havia votat la República al parlament acatàs de seguida els tribunals espanyols i s'hi presentàs a declarar.
- Vàrem procurar entendre –i disculpar i tot– les declaracions davant la justícia espanyola, algunes de les quals ens feien envermellir de vergonya.
- Vàrem procurar entendre que, fins i tot en una situació com aquesta, es mantingués la baralla partidista i ser comprensius amb les inevitables tensions humanes sorgides d'un procés tan poc habitual com el de l'octubre.
- Vàrem procurar entendre que allò que ens havien dit que votàvem el 21 de desembre fos arraconat de mica en mica. Ningú no va parlar aleshores d'anar més a poc a poc i esperar a ser més.
- Vàrem procurar entendre que el president no tornàs de Brussel·les, malgrat haver-ho dit en campanya.
- Vàrem procurar entendre que el parlament ni tan sols intentàs investir Carles Puigdemont, segurament l'error més gros de tots.
- Vàrem procurar entendre un acord de govern entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en què ni tan sols s'esmenta la república proclamada...
Llegiu aquí l'editorial sencer
dimarts, 28 de novembre del 2017
Més de quaranta artistes ompliran l'Estadi Olímpic de solidaritat amb els presos polítics
Ja és públic el llistat d’artistes que participaran al concert per la llibertat dels presos polítics que se celebrarà aquest proper dissabte, 2 de desembre. Prop d’una quarantena de bandes i artistes prendran part en aquest ambiciós projecte que pretén omplir amb 60.000 l’estadi olímpic Lluís Companys per recollir aportacions per nodrir la Caixa de Solidaritat i, així, poder fer front a les agressions judicials de l’estat espanyol. Llegiu-ne més...
dilluns, 13 de novembre del 2017
El dia 7, omplim Brussel·les!
El lema de la mobilització serà: Omplim Brussel·les, seguint la iniciativa de nombroses persones que han començat a organitzar-se els darrers dies. El president en funcions de l'ANC ho va explicar dissabte a Barcelona en el seu discurs de tancament de la manifestació per als presos polítics.
La manifestació acabarà davant les institucions europees amb un acte polític per a reivindicar la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics.
Continuem atents a les xarxes i al Telegram de l’ANC per assabentar-vos de les opcions de transport.
Formulari per a valorar la possible participació en els viatges organitzats;
- Per anar en autocar
- Per anar en avió
dissabte, 23 de setembre del 2017
#HolaDemocràcia
El proper diumenge durem a terme "La Marató per la Democràcia" arreu del
territori.
Un cop més volem demostrar que estem decidits i que seguim endavant sempre amb la nostra manera de fer, festiva, serena i, alhora, reivindicativa. Comptem, com sempre, amb la vostra capacitat i col·laboració!
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones (
) que trobes aquí sota- Convocatòria: a les 11h a la plaça de l'Ajuntament .
- Volem donar una imatge festiva, trencant, un cop més, el seu discurs que vol donar una imatge d'aldarulls al carrer. Som-hi!
- Propostes d'activitats/tallers:
- Retallables de mans amb cartolines, on pintarem el lema HOLA DEMOCRÀCIA, per poder saludar des de la plaça. Adjuntem els models que es van produir per l'acte de Tarragona en un pdf-. ATENCIÓ: NO ELS IMPRIMIU. És un model només per fer a mà, amb cartolina i sempre amb el lema HOLA DEMOCRÀCIA, l'únic que promourem aquest diumenge.
- Per als més petits, en paper d'embalar o lones de plàstic, el que sigui, pintarem a llapis HOLA DEMOCRÀCIA amb la bafarada del sí, tal i com s'adjunta a la foto. Ha de ser molt gran la pancarta, tant com es pugui. L'acció és pintar-la amb les mans; ens mullem la palma de la mà amb pintura i omplim la pancarta d'empremtes. Adjuntem exemples de pancartes fetes amb empremtes de mans i foto de pancarta HOLA DEMOCRÀCIA, de manera que el disseny s'hi assembli el màxim possible.
- Altres pancartes pintades sempre amb el lema HOLA DEMOCRÀCIA i retallables de les bafarades del Sí.
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
dijous, 21 de setembre del 2017
"El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre"
"La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l’estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l’efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot a favor de la independència. Les xifres aterrien la Moncloa i per això van activar ahir el cop d’estat.
El cop d’estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, com el 1934, en presons. Això respon a un pla fred, dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. Cercaven l’ocupació de Catalunya en forma de cop d’estat contra les institucions del país. Un cop d’estat, tingueu-ho clar, que no solament vol impedir la independència, sinó destruir l’autonomia.
Aquest cop d’estat, però, implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara, el govern de Mariano Rajoy. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint en massa al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s’ha mantingut en terreny ferm, no ha fet allò que volia Rajoy. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer-lo. El president del govern espanyol, de fet, ha demostrat la seua feblesa en una intervenció patètica en què ha dit que el referèndum ja no es podrà fer. Però es farà, el farem, i el problema el tindrà ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. Perquè guanyar, com deia ahir que havia fet, és evident que no han guanyat: el referèndum continua convocat oficialment pel govern i segurament ahir l’única cosa que van aconseguir va ser que la voluntat de participació pujàs uns quants punts i el votants del sí uns quants més encara.
Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt, perquè ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017.
- Apunteu-lo perquè ahir el govern espanyol va acabar de fer impossible cap mena d’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol, en res i sobre res i durant generacions.
- I perquè ahir el pacte de la transició va ser definitivament enderrocat i ja no queda cap pont per on transitar.
- Ahir Rajoy es va posar la corda al coll enfrontant-se no tan sols als catalans sinó a la majoria del seu parlament. I ves que no acabe ell fora del govern espanyol abans no es pensa ningú.
- Però, per sobre de qualsevol altra consideració, sigueu conscients que, passe què passe a partir d’ara, Espanya, amb aquest cop d’estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d’aturar la independència. Perquè la violència de la policia i els jutges simplement no podrà fer res contra la mobilització popular del primer d’octubre, contra els milions de mans que posarem els papers de vot dins milers d’urnes. Però també perquè ja no hi ha cap autonomia per a recuperar ni per a poder gestionar."
-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
dimarts, 19 de setembre del 2017
El matí de la diada amb HGxI
Ja de bon matí l'11S centenars de voluntaris omplien el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Calia senyalitzar els trams, muntar les carpes, organitzar-hi les taules, cadires, material de campanya, banderes, cartells, ...
Horta-Guinardó érem al capdamunt del Pg. de Gràcia, als Jardinets, preparant els trams 110, 111 i 112
Veieu aquí més fotografies
I finalment, vistes imatges del matí, us mostrem un dels vídeos que corren per la xarxa que presenten un resum de la festa de la tarda.
-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
diumenge, 17 de setembre del 2017
OPINIÓ: "Xifres", per Joan Xuriach Fusté.
Vint-i-sis d’agost: Manifestació contra els atemptats a Barcelona. Segons la Guàrdia Urbana, mig milió de persones omplen el Passeig de Gràcia. Hi havia molta gent, però, des del principi (són moltes les manifestacions a què he anat, tant de minoritàries com de multitudinàries) vaig pensar que s’havia inflat la xifra en unes quantes desenes de milers, corria molt d’aire entre els manifestants.
Onze de setembre: Manifestació de la Diada.
Segons la Guàrdia Urbana, un milió de persones formen una creu amb tot el Passeig de Gràcia (des dels Jardinets fins a plaça de Catalunya) i una distància més o menys igual del carrer Aragó. El tram on jo hi era, Bailén amb Aragó, i els trams dels costats eren plens a vessar (no passava l’aire) i la gent desbordava pujant i baixant per Passeig de Sant Joan, Bailén, Girona, Bruc, Roger de Llúria...
Sembla evident que si a l’agost n’hi havia mig milió, el dilluns onze érem, pel cap baix, força més d’un milió.
Aquell matí la batllessa de Barcelona, acompanyada d'en Pablo Iglesias i Xavier Doménech (els de la revolució permanentment pendent), va participar en un míting a Can Zam (mig buit, mig ple) davant d’unes dues mil persones. A la tarda no va aparèixer; devia estar comptant els manifestants, un per un, amb la Guàrdia Urbana.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
dimarts, 12 de setembre del 2017
OPINIÓ: "Una mirada a la Diada prèvia al Referèndum", per Elvira Castell Juan
A parer meu el més greu que passa en aquests moments és el profund menyspreu que mostren els dirigents d'Espanya cap als ciutadans de Catalunya. La forma en que han sortit els dirigents dels partits de l'oposició, sobretot el portaveu del PP, amb la metàfora del transatlàntic i la zòdiac punxada em sembla de vergonya. No saben que socorre un vaixell encara que sigui petit és un precepte bàsic dels drets humans?
Estan enfocant el problema només contra els polítics catalans, però oblidant que aquests polítics han estat elegits pel poble i que, en el seu parlament, tenen majoria absoluta.
Avui hem tornat a manifestar-nos de manera pacífica i tranquil·la, però persistent. Hem tornat a dir al món que volem ser lliures, que el dia 6 de setembre es va signar la convocatòria del Referèndum i el dia 7 la llei de transitorietat jurídica, que volem que el món tingui present el nostre desig de llibertat i democràcia, que volem votar.
Volem exercir aquell dret que tots els països que formen la Unió Europea van signar i que sembla que molts obliden. El dret d'autodeterminació dels pobles. En tenim dret.
CATALUNYA VOL PODER EXERCIR EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES.
Elvira Castell Juan
HGxI
diumenge, 10 de setembre del 2017
Ara més que mai: vine a la Diada!
La guerra bruta de l’Estat espanyol amenaça la democràcia i la cohesió social a Catalunya, però no ens doblegaran. Hem demostrat que no tenim por i ens en sortirem perquè estem actuant en legítima defensa. Ataquen la llibertat d'expressió, el dret a vot i els drets humans, però la Crida per la Democràcia és imparable.
Aquesta Diada el món veurà de nou als carrers de Barcelona un poble unit, que serena i pacíficament es disposa a votar massivament per decidir el seu futur polític.
També, com cada any, et convidem a viure l'ambient festiu i familiar de la Diada al passeig de Lluís Companys, on al llarg de tot el dia hi trobaràs l’Espai Òmnium, la Mostra d’entitats i els concerts de la Festa per la Llibertat, amb Judit Neddermann, Jarabe de Palo, Txarango, Els Pets i Green Valley.
T'hi esperem!
Referèndum és democràcia. Inscriu-te si encara no ho has fet
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Participeu amb nosaltres a les activitats al carrer:
- Apunteu-vos al enllaç al doodle que trobareu al nostre web (part superior dreta).
- Veieu-ne les activitats al calendari (a la columna dreta d'aquest blog i al web.
divendres, 25 d’agost del 2017
OPINIÓ. "La manifestació de dissabte"", per Gerard A. Salas de Montpensier
Els visitants i turistes al voltant meu ploraven tant com jo i ningú al final s’avergonyia, per què no ens hem d’avergonyir mai de les nostres emocions.
Una noia francesa, alta, morena, amb aspecte distingit i amb llàgrimes als ulls, després de veure que la mirava em va dir : “mai vaig pensar que viuria una cosa així”. Després d’empassar-se saliva va continuar: “és la segona vegada que vinc a Barcelona, de vacances i sempre l'he tinguda per una ciutat alegre. Desconeixia que em pogués transmetre tanta emoció, una emoció que no he sentit ni a Paris. Sento molt el què ha passat. I m’emociona molt com reaccioneu. Enlloc ho he vist, ni tan sols a París.”. Després d’una altra pausa i eixugant-se les llàgrimes, continuà: «De veritat que sempre sou així?....i què fa l’Estat ara mateix?... Perquè tota la Policia que veig...no sé ... On és la Guàrdia Civil? Pregunta clau. Sí. Aquella pregunta era la síntesi d’allò que es respirava a l’ambient i la què es feien alguns corresponsals: on és l’Estat?...»
Si, amic Albert. L’Estat havia desaparegut, mentre la comunitat musulmana cridava “sóc català, sóc musulmà i no tinc por”, en rètols en quatre llengües rebent l’aplaudiment de tothom quan va passar per l’Hotel Meridien. Aquell celebrat grup i aplaudit per tothom, insisteixo, tothom, portava una estelada al principi i una altra al final.
Però la gent aplaudia perquè “l’Estat havia desaparegut” i la gent trobava normal allò que era l’emoció de tot un país divers, alegre i agradable, un país diferent, en definitiva, un altre país, on els ciutadans prenien una vegada més el lideratge dels carrers perquè l’Estat on pertanyien “havia desaparegut”. Els Mossos, vigilants i barrejats amb la gent, rebien aplaudiments, abraçades i felicitacions. “C’est la Police...?”. Però, quan s’ha vist tal cosa a Espanya?. “Je n’ai vu ça jamais”. Clar. A Espanya mai. “Ce vrai, mais maintenant ce pays n’est pas l’Espagne”. I és que en aquells moments ja no érem Espanya, “l’Estat havia desaparegut” i unes altres estructures estatals emergien de les fonts de l’emoció al preu més alt que es pot pagar: la sang d’unes víctimes innocents. La foto del moment reclamava un únic titular: SOM REPÚBLICA. Es volgués o no, érem ja una República.’
ahir
Digues-me, Albert: si finalment es fa la concentració i, tal com diu el president Puigdemont, TOTHOM hi hauria de venir, què se’ns pot girar en contra? T’imagines la desacreditada cort castellana voltada d’estelades i de crits de “no tenim por”, al llarg de tot el Passeig de Gràcia?... Una foto per a la Història. No confonguem l’agraïment amb la negació, l’amabilitat amb la resignació, la cortesia amb la covardia.
Puc suportar haver d’anar en una manifestació on el Borbó fa negoci amb les monarquies wahhabites que financen les “espases d’Al.lah”. Puc suportar per disciplina i servei al país haver de passejar amb la cort castellana i tot allò que representa. Però NINGÚ em pot demanar que renegui dels meus objectius i que amagui l’estelada. No els faré el caldo gros, perquè ells ja prou aprofitaran l’avinentesa per dir allò de “juntos mejor”, com han fet aquests maleits dies.
Siguem hàbils i intel·ligents. Ells manipulen des de la mentida. Manipulem nosaltres des de la veritat. Aprofitem el grandiós escenari per anar amb estelades, voltar-los d’estelades, “alegres i agradables” com deia l’emocionada visitant francesa i demostrar-los que som el que som i que si hem arribat a aquest punt és per la seva ineficàcia, menysteniment, menyspreu, supèrbia i males arts, no perquè Catalunya no hagi fet esforços per a ser tractada com un igual. La nostra causa és una causa justa per legítima, ja que és transversal.
No cometem l’error de “no molestar ningú” per a què després aquells que no saben on tenen la cigala se n’aprofitin com ha passat ja més d’un cop. No renunciem a guanyar una altra batalla. Fem-los saber que tot ha canviat, i fem-ho saber fins i tot als “despistats” que, per cert, no s’han sentit ni vist aquests dies. Fem que el ministre Zoilo sigui tenint la cara de pa de ral.
No deia la Colau que som una ciutat valenta, innovadora oberta i combativa? Error. Som una nació valenta, innovadora oberta i combativa. Som República. Més tacticisme militar (en el sentit de la “intelligentsia” i menys floretes a la mà i al cul, amic meu. Recorda les paraules de John Hanckok que vaig esmentar al SN de St. Adrià. “Mantinguem-nos junts, o ens penjaran per separat”. (Congrés de Philadelphia, Signatura de la Declaració d’Independència de la República dels Estats Units d'Amèrica, Philadelphia, Juliol, 4, 1776).
Gerard A. Salas de Montpensier,
Assemblea Sant Adrià de Besòs
dijous, 24 d’agost del 2017
(III) Parlaments al 38è Aplec del pi de les tres Branques
Parlaments (III) del passat dia 16 juliol de 2017:
- Marta Canales (Franja de Ponent)
- Jordi Sànchez president de l'ANC
dimecres, 23 d’agost del 2017
(II) Parlaments al 38è Aplec del pi de les tres Branques
Parlaments (II) del passat dia 16 juliol de 2017:
- Parlament de n'Antònia Font filòloga i membre de l'ASM
- Parlament d'en Jordi Cuixart president d'Òmnium Cultural
dimarts, 22 d’agost del 2017
(I) Parlaments al 38è Aplec del pi de les tres Branques
Parlaments, del passat dia 16 de juliol de 2017:
- Aleix Renyé (Catalunya del Nord)
- Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidirdel País Valencià
divendres, 18 d’agost del 2017
L'ANC suspèn tots els actes públics fins diumenge
L'Assemblea suspèn tots els seus actes públics avui dijous, demà divendres i durant
el cap de setmana per l'atemptat terrorista de Barcelona.
Seguiu les fonts oficials:
Seguiu les fonts oficials:
- @govern
- @emergeciescat i
- @mossos.
Hi ha tres dies de dol oficial
dijous, 3 d’agost del 2017
Conferència d'Àngels Folch sobre el referèndum
La conferència de la secretària nacional Àngels Folch és realment magnífica: és una explicació ordenada, molt clara i a la vegada complexa, matisada i sense simplificacions, sobre el referèndum d'independència. Dura tres quarts (48 minuts i mig concretament). Tot un exemple de transparència i participació política. La recomanem amb entusiasme, és clar!"
Font: comunicat de l'ANC als socis
dijous, 27 de juliol del 2017
Companys d'HGxI a l'Aplec del Pi de les 3 branques
Companys de la nostra assemblea d'HGxI hi eren presents. Els podeu identificar a les fotografies.
Hi va haver parlaments, intercanvis, coneixença i festa.
Cliqeu aquí per a veure-les totes
diumenge, 16 de juliol del 2017
Acte que l'ANC de Nou Barris i Súmate han fet a la plaça Virrei Amat.
La plaça de Virrei Amat ha estat l'escenari del primer acte pel "SÍ" a Nou Barris, organitzat per les entitats sobiranistes ANC, Súmate i Esquerres per la Independència.
L'acte que ha estat animat per Peret Reyes i entre els oradors hi havia Antonio Baños, portaveu de Súmate, el sindicalista Chema Clavero, de la sectorial de jubilats de l'ANC, Joan Tardà i Jordi Turull, en representació dels partits sobiranistes.
Podeu llegir la notícia sencera a Nació digital (cliqueu aquí)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)