Respostes sobre el procés d'independència

Sembla mentida que passats quasi 3 anys pugui ser de tanta actualitat aquesta entrevista a n'Alfons Durán Pich, entrevista que recuperem amb aquest vídeo. Aquests dies  que potser teniu vacances tindreu el temps d'escoltar-la sencera.

Alfonso Durán Pich és catedràtic i empresari. Des del més pur sentit comú, donava resposta a molts dubtes relacionats amb el procés d'independència de Catalunya. 

Si voleu saber-ne més de l'autor, visiteu el seu web

Informació, idees i arguments

El nostre company Enric Sánchez ha confeccionat el document: Informació, idees i arguments, en el qual recull informació idees i arguments orientats a entendre la situació d'espoli a que està sotmesa Catalunya i les previsions en el cas d'una Catalunya independent.

Pensem que pot ser útil per a informar-nos, informar, debatre, ... Baixeu aquí el document sencer

Els temes que s'hi desenvolupen són:

• Catalunya cada vegada és menys dependent de l’Estat espanyol. Catalunya exporta el 68,3% del que produeix 
  

• Malgrat les retallades exigides a les comunitats autònomes, l’Estat va incrementar encara mes la despesa corrent en 110.000 milions d’euros (més del 5,4%), a banda de les partides de les pensions.

• Deslliurada del deute net de l’Estat espanyol, la república catalana generarà prou recursos per atendre les seves necessitats, amb un deute sobre PIB inferior a la mitjana de la UE 

• Les conveniències i interessos de les grans corporacions espanyoles sempre han estat prioritàries enfront de les necessitats més bàsiques de la població. 
  
• Malgrat els arguments contraris i la indefinició de la UE en relació a Catalunya, els desitjos de l’Estat espanyol a Europa no sembla que per la majoria de països que en formen part hagin de ser prioritaris amb l’adveniment de la República catalana. 

• Els recursos de l’estat davant del Tribunal constitucional contra Catalunya, fan inviable les polítiques del govern adreçades a pal·liar les necessitats de les persones sense recursos econòmics.  Les limitacions econòmiques de la Generalitat fan inviable l’increment de la despesa en serveis essencials, molt per sota de la UE i de l’Estat espanyol.
  

• Històricament l’Estat espanyol ha estat incapaç de reduir en termes acceptables el risc de pobresa de les capes més desfavorides de la població espanyola.
  

• L’Estat inverteix a Catalunya un 40%, per sota de la mitjana espanyola
  

• El Banc d'Espanya dinamita les previsions de Rajoy

• Despeses en «representació exterior» 

• Catalunya pren el lideratge en la creació d’empresehttps://sites.google.com/site/assembleahortaguinardo/s, 

• Viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent 

• La sortida d'Espanya us empobrirà!

• Finançament internacional en millors condicions que el FLA, segur! 

• El tracte d’Espanya a Catalunya: com sempre, tot igual.

• Sobre la no pertinença de Catalunya a la UE

Baixeu aquí el document sencer 

I també podreu trobar el document al nostre web: pestanya "documents" opció "argumentaris".

CONFERÈNCIA-COL·LOQUI AMB SANTIAGO VIDAL I BENI SABALL

Et preocupa la corrupció?

Doncs vine, escolta i participa
el proper divendres 9 de desembre, a les 7 de la tarda,
als Lluïsos d'Horta, on farem una conferència-col·loqui sobre la lluita i la resposta ciutadana contra la corrupció a la futura República Catalana.

Tornem-hi amb les raons de pes que justifiquen la Independència

Las razones económicas de la Independencia: cifras para pensar (y 10)

Cada catalán (venga de donde sea y hable la lengua que hable) paga cada año 2.260 euros SIN RETORNO al Estado español.

16.543 millones de euros de déficit equivale al presupuesto entero del Govern de la Generalitat en Sanidad, Educación y Bienestar.

La cifra representa el 8,5% del PIB. Un récord MUNDIAL.

El agravio CRECE Y CRECE a pesar de la CRISIS. El conseller de Economía ha indicado que con una "fracción" de esta cifra NO sería necesario hacer "RETALLADES".

Desde el 1986, año tras año, Cataluña sufre un déficit fiscal

QUE NO TIENE COMPARACIÓN EN EL MUNDO

Núria Bosch, catedrática de Economia en la UB i vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, nos recuerda que en los terriorios donde se publican las balanzas fiscales, com en el Canadá, las cifras no llegan ni remotamente a las que arrastra Catalunya.

Este déficit fiscal (la diferencia entre lo que aporta Catalunya al Estado español y lo que recibe) del 8,5% del PIB sigue siendo el DOBLE que el de un territorio como Baviera, región que actua de motor económico de Alemanya.

NO EXISTE NI UN SOLO CASO EN EL MUNDO EQUIPARABLE AL CATALÁN

Somos, com dice Joan Tugores, catedrático de Economía en la UB, la

"MAMELLA d'Espanya"

Es decir, la TETA de España.

y, encima, nos tachan de INSOLIDARIOS.

>>Web que calcula año tras año, día a día, minuto a minuto el SAQUEO fiscal 

>>Más entradas en este blog sobre déficit fiscal



Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Las razones económicas de la independencia: cifras para pensar (9 de 10)

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la Independència: xifres per pensar (8 de 10)

Podreu trobar, en un sol clic, tots els treballs de la Sectorial d'Economia en aquest enllaç.

Us demanem que difongueu aquesta informació entre tots els vostres contactes.

comunicacio@economistes.assemblea.cat

Persona de contacte: M. Eugènia Bentanachs -Comunicació Sectorial d'Economia

SEGUIU-NOS A:

@ANC_Economistes

 HTTP://ECONOMISTES.ASSEMBLEA.CAT

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la Independència: xifres per pensar (7 de 10)

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (6 de 10)

RECORDEM:

Cada dia els catalans (tots i totes, parlem la llengua que parlem) aportem 45 milions d'euros (entre el 8 i el 9% del PIB català). 45 milions que se'n van i NO tornen.

• Un Centre d'Atenció Primària (CAP) costa 3 milions d'euros.
• Una escola, 4 milions d'euros.
• Un institut d'educació secundària, 6 milions d'euros.
• Un hospital, 45 milions d'euros.

Cada dia els catalans perdem un hospital sencer!!!

La gran retallada, la que imposa el Govern d'Espanya, es diu dèficit fiscal, espoli fiscal o ofegament econòmic.


Ho va dir fa poc el "Wall Street Journal":

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (5 de 10)

Cada dia els catalans (tots i totes, parlem la llengua que parlem) aportem 45 milions d'euros (entre el 8 i el 9% del PIB català). 45 milions que se'n van i NO tornen.

• Un Centre d'Atenció Primària (CAP) costa 3 milions d'euros.
• Una escola, 4 milions d'euros.
• Un institut d'educació secundària, 6 milions d'euros.
• Un hospital, 45 milions d'euros.

Cada dia els catalans perdem un hospital sencer!!!

La gran retallada, la que imposa el Govern d'Espanya, es diu dèficit fiscal, espoli fiscal o ofegament econòmic.

Catalunya genera prous recursos per ser un país capdavanter a Europa. Recursos econòmics i intel·lectuals (som la tercera potència científica d'Europa). Si continuem a Espanya, estem abocats a la misèria; si ens constituïm en Estat propi, podrem per fi ser un país de primera fila en el concert de les nacions civilitzades del primer món.

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (4 de 10)

El ciutadà ha de saber que el dèficit fiscal que pateix Catalunya es pot qualificar d’espoli. Segons el mètode del flux monetari, el 2010 era del8,5% del PIB, és a dir, de 16.543 milions d’euros. En canvi, Massachusetts, per exemple, té un dèficit fiscal de poc més del 2% del PIB. I com aquest podríem citar molts altres casos de territoris comparables a Catalunya amb un dèficit fiscal notablement inferior.

"Cada català ha pagat 

a l’estat espanyol a fons perdut 

uns 40.000 euros, 

i una família 

de quatre membres uns 160.000 euros."

Les magnituds del dèficit fiscal esgarrifen. Del 1986 al 2010 els dèficits fiscals acumulats s’eleven a 306.267 milions d’euros, la qual cosa vol dir que cada català ha pagat a l’estat espanyol a fons perdut uns 40.000 euros, i una família de quatre membres uns 160.000 euros.

Finalment, no cal dir que la desaparició del dèficit fiscal que portaria la independència de Catalunya tindria uns efectes notables sobre la seva economia. El guany fiscal es podria dedicar a incrementar el nivell dels serveis públics, evitant les indesitjables retallades, o a rebaixar els impostos. Això augmentaria el consum i la inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre l’economia, incrementant la seva capacitat productiva i creant llocs de treball. Causaria, per tant, un efecte multiplicador sobre la nostra economia superior a l’impacte inicial del guany fiscal.

És obvi que formar part de l’Estat espanyol té uns costos molt elevats per als catalans. Només si Catalunya esdevé un estat independent podrem evitar aquest espoli.

Núria Bosch, catedràtica d’economia, UB

Resum de l'article publicat al diari ARA, el dilluns 27 de maig del 2013

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (3 de 10)

Font: Cercle Català de Negocis

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (2 de 10)

Hi ha comunitats autònomes que reben molt més del que aporten en impostos (superàvit fiscal):

Andalusia, Castella-Lleó, Galícia...

Catalunya, juntament amb el País Valencià i les Balears, aporta molt més del que rep.

Font: Cercle Català de Negocis

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (1 de 10)

Catalunya aporta a l'Estat espanyol molt més del que rep. La desproporció entre els nostres importos i la despesa publica rebuda a canvi en carreteres, trens, hospitals, etc. se'n diu DÈFICIT FISCAL. Els catalans patim el dèficit fiscal més alt del món i NO S'ATURA, creix any rere any.

El nostre dèficit fiscal es calcula en 22.000 Milions d'euros anuals, més del 10% del PIB.

Cada català paga 3.000 euros cada any a L'Estat, a fons perdut.

Cada família de quatre membres paga 12.000 euros anuals a l'Estat, a fons perdut.

Cada família de quatre membres paga 120.000 euros cada deu anys.

Per a Catalunya, un dia de dèficit fiscal equival a:

UN NOU HOSPITAL (70 milions d'euros).
15 CENTRES EDUCATIUS (60 milions d'euros).

Només que s'aturés el dèficit fiscal durant uns pocs dies, s'haguessin pogut evitar les retallades en Sanitat o en Educació. Tal és la magnitud de l'asfíxia econòmica a què ens sotmet l'Estat espanyol.

Font: Cercle Català de Negocis

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar