Carta d'agraïment per la col·laboracio dels nostres voluntaris

Hem rebut aquesta carta d'agraïment pel suport donat al Servei d'Atenció Social de Sant Joan d'Horta durant el confinament. Ha estat una gran col·laboració portada a terme per molts voluntaris. 
"Bona tarda,

Des del Servei d'Atenció Social de la Parròquia de Sant Joan d'Horta, com a Treballadora Social, us vull agrair, de tot cor, a les voluntàries i voluntaris, la vostra disposició, col·laboració, activitat, creativitat i capacitat de resolució i de passar a l'acció. Gràcies pel suport que em doneu sempre i, en especial, pel que m'heu donat durant aquesta pandèmia del coronavirus.

Ha estat una experiència amb molta angoixa, insòlita i única; cal destacar l'alegria de la bona recuperació de les persones que estaven malaltes que ens envolten i la d'altres persones que han patit la pandèmia i que ja estan en marxa, amb la "nova normalitat", ajudant les persones i famílies més vulnerables.

L'excel·lència de les voluntàries i voluntaris no es pot descriure: l'entrega i les hores i hores de feina.

Les persones que han sorgit per col·laborar via WhatsApp, mòbil o mail, i també a través de contactes amb contactes.

Tots plegats hem aconseguit reorganitzar el Servei d'Aliments amb una bona coordinació, funcionament i eficàcia per atendre les famílies del barri, fent diferents torns i amb mesures de seguretat.

També han sorgit cosidores voluntàries que han confeccionat més de 400 mascaretes d'emergència per a les voluntàries i voluntaris, i les famílies de la parròquia en el marc d' "Iniciativa mascaretes" d'ANC Horta-Guinardó i Consell Local d'Horta-Guinardó per la República.

Un grup de joves d'Horta van venir a descarregar el camió del menjar i s'han ofert a col·laborar amb nosaltres.

Un veí del barri ens ha fet arribar 654 bolquers (una donació feta per Càritas de Montblanc).

Una altra persona ha contribuït fent compra de menjar, etc.

Des d'aquest Servei s'han pogut cobrir els serveis mínims i oferir informació sobre on han d'anar les famílies per fer tràmits i demanar ajudes, etc.

Al Servei de Psicologia, la psicòloga s'ha coordinat amb la TS i les voluntàries: ha atès els casos més greus i amb més alteracions psicològiques durant la pandèmia; ara ja ha tornat a atendre al despatx, amb cita prèvia.

Moltíssimes gràcies a totes i tots. Ha quedat constància de les grans persones que sou i de l'amor i la solidaritat que mostreu amb els més vulnerables.

Salutacions i gràcies,

Barcelona, 29 de maig de 2020"

 
Julita Jaume
Treballadora Social
de la Parròquia
de Sant Joan d'Horta

Xerrada Informativa: el Consell assessor per a l’impuls d’un Fòrum cívic i social per al Debat constituent

El dijous 4 d'abril de 2019 la Dolors Feliu, jurista membre del Consell assessor per al Debat Constituent, va fer una xerrada informativa a la can Mariner, biblioteca d'Horta.

Tot seguit us en presentem el vídeo i un resum realitzat pel nostre company Alfons Carreras:

 Els antecedents

 Fa molt de temps que a casa nostra hi ha voluntat de canvi i de diàleg per construir una societat diferent. Podríem començar per citar els anhels de canvi manifestats arran del moviment del 15M, continuar per la voluntat d’exercir el dret a decidir de la societat Catalana fins a arribar als intents de redacció d’una constitució portats a terme per associacions com Reinicia, Procés Constituent, i la redacció de la Constitució catalana per part del jutge Santi Vidal. 

El 2007 el departament d’exteriors de la Generalitat, dirigit per l'aleshores Conseller Raül Romeva, va organitzar un cicle de conferències on convidats de diferents països exposaven experiències de processos constituents en països com Xile, Bolívia, Irlanda, Islàndia i Escòcia. L’objectiu del cicle era analitzar diferents processos participatius i basant-se en experiències d’altres països dissenyar un procés constituent per aplicar-lo a casa nostra. El coordinador d'aquests era el Sr. Jaume López qui avui dia forma part del Consell Assessor pel Debat Constituent.


Durant la legislatura de Junts pels Sí sota el mandat de la Presidenta del Parlament, Sra. Carme Forcadell, es va crear una comissió d’estudi per al Procés Constituent que va ser presidida pel diputat Sr. Lluís Llach. Les conclusions d’aquesta comissió foren impugnades ràpidament per l’Estat espanyol. 


El projecte


Perquè un Consell Assessor pel Fòrum Cívic pel debat constituent?


Malgrat els resultats de la repressió i pensant en com actua l’estat veí no ens podem permetre quedar silenciats i és imperatiu obrir un debat a la ciutadania.


Ell Consell Assessor està format per 18 membres de diferents àmbits acadèmics i d’associacions civils. La seva tasca consisteix a impulsar el procés participatiu dissenyant i aportant les eines necessàries. Aquest òrgan, presidit pel Sr. Lluís Llach, és un instrument per fomentar un procés de participació política i de debat que ens porti a unes conclusions que serveixin de base constituent.


El com


Hi haurà dues fases: a) el debat de la ciutadania i b) el Fòrum. 

a). El debat de la ciutadania ha de tenir la màxima amplitud possible. Amplitud social, política i territorial. Ha de ser un debat obert a tot l’arc ideològic. Els debats s’organitzaran de dues formes: auto-convocats amb l’única condició que hi hagi un nombre mínim de participants i territorials. 


Qualsevol grup de persones sense cap condició especial podrà auto-convocar un debat 


Els debats territorials seran organitzats per associacions civils, representants del món local, etc.
 
Els debats se centraran en 7 àmbits diferents: Drets de Ciutadania. Participació i democràcia. Organització territorial. Medi ambient. Drets assistencials i educació. Economia. I Internacional.
 
El Consell proporcionarà per cada tipus de debat unes preguntes generals per centrar la discussió.
 
Hi haurà un web on es penjaran totes les conclusions dels debats per tal de tenir una traçabilitat i transparència a l’hora de conèixer quin ha estat el fil argumental que ha portat a les conclusions.
 
Per tal de tenir en compte els diferents interessos territorials els debats s’organitzaran bàsicament seguint la partició territorial de les vegueries.

b) El Fòrum estarà format per 1000 o 2000 persones (pendent de decidir per part del consell)


Com s’escolliran aquestes persones? Una part per sorteig aleatori entre tota la població, una altra per sorteig entre els que hagin participat en el debat previ i una altra entre els representants dels ens locals, batlles i regidors.

La tasca del Fòrum serà conglomerar i elevar a conclusions definitives els resultats dels debats de la primera fase. Aquestes conclusions s’elevaran a les forces polítiques.

El calendari

 
La primera fase es desenvoluparà durant la tardor hivern del 2019 i es desenvoluparà en quatre caps de setmana. La segona fase, el Fòrum, es farà el primer trimestre del 2020.

Torn de preguntes:
 
Es demanen alguns aclariments sobre la metodologia, especialment sobre el concepte de debats auto-convocats. La conferenciant ens explica que no es posarà cap condició als grups que vulguin debatre, per tant ho podran fer sobiranistes i no sobiranistes i de tot l’arc ideològic.

Es fan algunes preguntes sobre el caràcter vinculant que tindran les conclusions per als partits polítics. La Sra. Dolors Feliu ens explica que aquest debat és molt viu a dins mateix del Consell Assessor i que es veu difícil de tenir prèviament una garantia i compromís ferm per part de les forces polítiques. Ens diu que l'opinió generalitzada és que els partits s’hi veuran vinculats si el debat hi ha una gran participació ciutadana. A la vegada des del públic s’expressa cert dubte que això sigui així i no el contrari, que la participació sigui alta si la ciutadania té garanties que es respectaran les conclusions. 

El debat queda obert.........

Alfons Carreras
HGxInd




----------------------------------------------
 
Altra informació complementària:

• Cicle de debats sobre processos constituents al món

• Inauguració

• La convenció d’Irlanda

• Procés constituent de Bolívia

• Procés constituent al Equador

• La Convenció constitucional d’Islàndia

• El procés constituent de Xile

• El debat constitucional a Escòcia

• Conclusions

Butlletí HGxInd numero 2

Consum estratègic

En el marc de les accions destinades a donar efectivitat real a la proclamació de la República, l’Assemblea Nacional Catalana ha iniciat la campanya “Consum estratègic”. Consum estratègic vol posar en pràctica la teoria de l’economia del bé comú, teoria que pretén canviar la manera de mesurar l’economia, substituint els paràmetres de la mesura del benefici estrictament monetari per paràmetres que mesurin la utilitat social de la producció i consum de productes i serveis.

L’economia del bé comú teoritza que indicadors econòmics com el Producte Interior Brut (PIB) no mesuren factors com la qualitat democràtica d’un país, el repartiment de la riquesa o la igualtat de la dona a la societat, de la mateixa manera com a l’hora de mesurar el creixement d’una empresa no es té en compte la qualitat de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores o l’impacte que l’activitat genera al medi ambient...
...

Cliqueu aquí per a llegir el butlletí sencer
També el podeu trobar al nostre web

Xerrada informativa: La República. Models judicials