Vaig ser membre executiu de l'Associació de drets civils NI durant la dècada de 1960/70 i també vaig ser membre de la CRA, que organitzà la marxa de drets civils a Derry, el Bloody Sunday, el Gener del 1972, quan l'exèrcit britànic assassinà 14 dels nostres.
Tinc una passió profunda per l'equitat i la justícia i estic interessat en el suport als pobles oprimits i països d'arreu del món que cerquen la justícia, els drets civils i l'autodeterminació. Aquests principis han generat profunds sentiments en tots els nostres cors que encara són presents després de més de vuit-cents anys d'opressió i ocupació estrangera al nostre país.
Vaig venir a BCN per participar a la V, com tants altres compatriotes. També ho van fer 39 joves republicans del Siin Feín de Derry i centenars de compatriotes que van venir expressament per donar suport al moviment independentista català i nombrosos compatriotes residents a Barcelona, a més d’altres d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les, que ho van fer per retre homenatge a Catalunya i fer reconeixement explicit del 1714, recordat per molts.
Catalunya i Irlanda tenen històries molt similars d’opressió dels nostres pobles . Les aspiracions de la nació catalana, la seva gent i una cultura antiga i respectada estan profundament inserides en els nostres cors. Em vaig alegrar molt aquest dia quan, literalment, desenes de catalans em van acollir quan s’adonaven dels colors de la meva bandera, la de la República d'Irlanda fusionada amb la vostra estelada, que jo vaig lluir amb orgull.
Tot i tenir una gran experiència en l’organització de marxes pels drets civils haig de dir que vaig quedar molt impressionat per tot el que vaig viure aquest 11S a BCN. Famílies senceres amb nens, rostres alegres i orgullosos, diferències generacionals, alhora que multitud de persones arribades d’arreu el país. Tot era una delícia als meus ulls.
Vaig conèixer a moltes persones i amb l’Enric Sánchez, uns quants membres de l’ANC d’Horta-Guinardó als quals estic molt agraït per rebre'm tan càlidament i fer-me sentir com un català d’Irlanda. La tremenda capacitat organitzativa d’un esdeveniment tan massiu amb ciutadans normals i corrents no la podré oblidar mai. La disciplina i les bones maneres dels participants mostraren clarament un gran amor pel país i la fermesa dels seus somnis de futur.
En un moment del dia, un petit però sorollós grup de feixistes caminava per la vorera i la gent de la V va respondre espontàniament amb aplaudiments. Aquesta actitud la vaig trobar com una resposta magnífica. Tal disciplina no l’havia vist mai abans. També vaig veure com la gent dirigia la seva mirada a la formació d'una gran "piràmide humana catalana”, amb nens al cim com a apogeu. Aquestes habilitats no crec que coincideixin amb les d’altres nacions. Crec fermament que els catalans teniu una capacitat natural per expressar els trets de la vostra cultura mil·lenaria en tots els aspectes i em feu sentir gelós d’una manera amistosa.
Podeu estar orgullosos de la vostra existència i d’aquesta immillorable relació. La llibertat és a prop i tornaré aviat per donar-vos el meu suport un altra vegada.
Charlie Morrison i família
Ciutat de Derry, Irlanda del Nord
Llegiu també "Paraules d'en Charlie, un amic irlandès"
Llegiu tots els articles de la sèrie "Les nostres impressions de la V"
