Seguiment del full de ruta

dijous, 6 de juny del 2013

El que cal saber del dèficit fiscal, per Núria Bosch


La setmana passada el govern català va presentar la balança fiscal de Catalunya amb l’administració central del 2010. Recordem que la balança fiscal mesura les despeses que el sector públic central destina a Catalunya i els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central.

La diferència entre aquestes despeses i els ingressos aportats és el saldo de la balança, que en el cas de Catalunya és negatiu i per això parlem de dèficit fiscal.

[...]

En tercer lloc, el ciutadà ha de saber que el dèficit fiscal que pateix Catalunya es pot qualificar d’espoli. Segons el mètode del flux monetari, el 2010 era del 8,5% del PIB, és a dir, de 16.543 milions d’euros. En canvi, Massachusetts, per exemple, té un dèficit fiscal de poc més del 2% del PIB. I com aquest podríem citar molts altres casos de territoris comparables a Catalunya amb un dèficit fiscal notablement inferior.

"Cada català ha pagat 
a l’estat espanyol a fons perdut 
uns 40.000 euros, 
i una família 
de quatre membres uns 160.000 euros."

Les magnituds del dèficit fiscal esgarrifen. Del 1986 al 2010 els dèficits fiscals acumulats s’eleven a 306.267 milions d’euros, la qual cosa vol dir que cada català ha pagat a l’estat espanyol a fons perdut uns 40.000 euros, i una família de quatre membres uns 160.000 euros.

En quart lloc, cal saber que la principal causa del dèficit fiscal de Catalunya prové del mal finançament que té la Generalitat, que segons els meus càlculs determina el 35% del dèficit. També hi té un paper rellevant la manca d’inversions en infraestructures, que en causa el 10%.

[...]

Finalment, no cal dir que la desaparició del dèficit fiscal que portaria la independència de Catalunya tindria uns efectes notables sobre la seva economia. El guany fiscal es podria dedicar a incrementar el nivell dels serveis públics, evitant les indesitjables retallades, o a rebaixar els impostos. Això augmentaria el consum i la inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre l’economia, incrementant la seva capacitat productiva i creant llocs de treball. Causaria, per tant, un efecte multiplicador sobre la nostra economia superior a l’impacte inicial del guany fiscal.

És obvi que formar part de l’Estat espanyol té uns costos molt elevats per als catalans. Només si Catalunya esdevé un estat independent podrem evitar aquest espoli.

La història, tant la més llunyana com la més recent, ens demostra que no hi ha altres vies possibles.

Núria Bosch, catedràtica d’economia, UB
Article publicat al diari ARA, el dilluns 27 de maig del 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada