Bernat Deltell ens fa una recapitulació de fets des del 27 d'octubre de 2017. En realitat es tracta d'"una petita guia per a no perdre's i entendre què està passant" Recapitulem i situem-nos el 27 d’octubre de 2017. El president del govern espanyol, M. Rajoy, dissol el Parlament de Catalunya, cessa tots els membres del govern, el director general dels Mossos, suprimeix les delegacions de la Generalitat a l’exterior, i convoca noves eleccions per al 21-12. Sorprèn tanta pressa en convocar eleccions. Motiu? Europa mira cap a una altra banda en l’aplicació del 155 i la dissolució il·legal del govern català, però a canvi demana celeritat per evitar que la situació es podreixi i s’enquisti. D’alguna manera, la UE diu: fes-ho, però fes-ho ràpid.
Alguns periodistes, com Pedro J, consideren que la convocatòria d’eleccions en un mes i mig és una errada de M. Rajoy perquè tornaran a guanyar els partits independentistes. I té raó. La manifestació a Brussel·les del dijous 7 de desembre fa preveure la victòria de Carles Puigdemont i del sector sobiranista.
I així és. Amb una participació rècord d’una mica més del 80%, amb una societat completament mobilitzada, amb gent a la presó i a l’exili i en unes circumstàncies excepcionals, els independentistes guanyen les eleccions amb 70 diputats i un desgast mínim. El govern del PP queda completament noquejat i la vicepresidenta Soraya desapareix d’escena durant unes setmanes.
El periodista Albert Botran escriu un article al diari el PuntAvui, que us convidem a llegir.
"La setmana passada, l’esquerra portuguesa va fer importants passos endavant en la seva solidaritat amb Catalunya. D’una banda, va proposar resolucions a l’Assembleia da República, el parlament portuguès; de l’altra, va presentar un manifest signat per intel·lectuals i polítics de diferents procedències.
Tant el Bloco da Esquerda com el Partit Comunista Portuguès (PCP) van presentar resolucions a la sessió parlamentària..."
La psicòloga Susanna Barreda és la companya de Jordi Sánchez, tancat en una presó espanyola dilluns farà sis mesos. En aquest mig any, la senyora Barreda s’ha aprimat molt, diu ella. Però el fotògraf de VilaWeb la veu, en canvi, molt més forta que fa mig any. ‘Increïble com ha millorat davant els mitjans. Increïble’. Barreda ens cita als jardins del Palau Robert de Barcelona per parlar del seu company, d’ella, dels tres fills i de la situació política. I ho fa d’una manera suau i contundent a la vegada. Amb un fil de veu que t’entra molt endins. I amb uns ulls plens de força.
—Sis mesos després, què recordeu dels primers dies? —M’horroritzava de pensar que arribaria un moment que només seríem nosaltres que ens recordéssim dels presos. I mira. Nosaltres vam dir: a partir d’ara, totes les entrevistes que calgui per fer-los presents. Ningú no sabia quina repercussió hi hauria a escala social. Ni la brutalitat que hi ha darrere d’això. Ara es veu més...
